From bucolic town to undesirable neighbourhood? The configuration and reconfiguration of the identity of Barceloneta during the process of industrialization
Main Article Content
Abstract
La Barceloneta was founded in 1753 as a maritime district belonging to the municipality of Barcelona. Its location outside the city walls and its extraordinary links with the port, with which it adjoined, made it a distinct urban community. As a result of the Catalan commercial expansion that began in the 1830s, the neighbourhood experienced an extraordinary demographic growth and the start of an intense process of industrialisation of its economy. This article looks at how, in this context, the image and identity of Barceloneta were forged by external elements linked to the city's political, economic, and cultural elites, as well by internal elements. The bucolic perspectives that dominated approaches to the community in the mid-19th century were gradually replaced by a marked social and moral concern towards its inhabitants. It also underwent an intense process of constructing a highly accentuated otherness with respect to a bourgeois city that was in the process of consolidation. The effects of the liberalisation of the maritime economy and the modernisation of the city produced a social transformation that brought with it anxieties that were expressed through this identity reconfiguration.
Downloads
Article Details

This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International License.
La cesión de derechos no exclusivos implica también la autorización por parte de los autores para que el trabajo sea alojado en los repositorios institucionales UNLP (Sedici y Memoria Académica) y difundido a través de las bases de datos que los editores consideren apropiadas para su indización, con miras a incrementar la visibilidad de la revista y sus autores.
References
Barona, J. L. & Lloret Pastor, J. (1998). El moviment higienista i la classe obrera: Fets, valors i ideologia. En G. Blanes i Nadal & L. Garrigós i Oltra (Eds.), Actes de les IV Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica (Alcoi, 13-15 desembre 1996) (pp. 269-280). Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (Institut d’Estudis Catalans).
Beaven, B. (2016a). From Jolly Sailor to Proletarian Jack: The Remaking of Sailortown and the Merchant Seafarer in Victorian London. En B. Beaven, K. Bell, & R. James (Eds.), Port Towns and Urban Cultures: International Histories of the Waterfront, c.1700-2000 (pp. 159-178). Palgrave Macmillan. DOI: https://doi.org/10.1057/978-1-137-48316-4_9
Beaven, B. (2016b). The resilience of sailortown culture in English naval ports, c. 1820–1900. Urban History, 43(1), 72-95. https://doi.org/10.1017/S0963926815000140 DOI: https://doi.org/10.1017/S0963926815000140
Beaven, B. (2021). Foreign Sailors and Working-Class Communities: Race, Crime and Moral Panics in London’s Sailortown, 1880-1914. En C. Reimann, M. Öhman, & B. Tremml (Eds.), Migrants and the making of the urban-maritime world: Agency and mobility in port cities, c. 1570-1940. Routledge.
Campos, R. (1995). La sociedad enferma: Higiene moral en España en la segunda mitad del siglo XIX y principio del XX. Hispania: Revista española de historia, 55(191), 1093-1112.
Capel, H. & Tatjer, M. (1991). Reforma social, serveis assistencials i higienisme a la Barcelona de final del segle XIX (1876-1900). En A. Roca i Rosell (Ed.), Cent anys de salut pública a Barcelona (pp. 31-74). Ajuntament de Barcelona.
Figuerola, L. (1993). Estadística de Barcelona en 1849. Alta Fulla.
Guereña, J. L. (2000). Urbanidad, higiene e higienismo. Areas: Revista internacional de ciencias sociales, 20, 61-72. https://revistas.um.es/areas/article/view/144661
Kalifa, D. (2018). Los bajos fondos. Historia de un imaginario. Instituto de Investigaciones Dr. José María Luis Mora.
Maluquer de Motes, J. (1995). Activitats econòmiques. En J. Sobrequés (Ed.), Història de Barcelona: La ciutat industrial (Vol. 6, pp. 187-216). Ajuntament de Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Martín Pascual, J. M. (2007). Aigua i societat a Barcelona entre les dues exposicions (1888-1929). Universitat Autònoma de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/4808
Mateo, J. (2004). Gente que vive del mar: La génesis y el desarrollo de una sociedad marítima y una comunidad pescadora. Prohistoria: historia, políticas de la historia, 8, 59-86.
Moon, L. (2015). Sailorhoods: Sailortown and sailors in the port of Portsmouth circa 1850-1900. University of Portsmouth.
Page Campos, E. (2019). Auge i crisi de la construcció i reparació naval a la Barceloneta. Drassana: revista del Museu Marítim, 27, 90-105.
Page Campos, E. (2022a). La Barceloneta en transició: Una comunitat marítima urbana en el pas de la vela al vapor (1840-1900). Universitat de Barcelona.
Page Campos, E. (2022b). The Metamorphosis of Barceloneta. The Effects of Industrialisation and Liberalism on the Maritime District of Barcelona. En A. Delis, J. Ibarz, A. Sydorenko, & M. Barbano (Eds.), Mediterranean Seafarers in Transition. Maritime Labour, Communities, Shipping and the Challenge of Industrialization 1850s-1920s(Vol. 14, pp. 175-203). Brill. https://doi.org/10.1163/9789004514195_009 DOI: https://doi.org/10.1163/9789004514195_009
Pantaleón Gamisans, M. (2007). Barcelona sucia. La Higiene a Barcelona durant el segle XIX. En M. Freixa, P. Vélez, & I. Moretó Navarro (Eds.), X Congrés d’Història de Barcelona: Dilemes de la fi de segle, 1874-1901. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Permanyer, L. (2003). La Barceloneta, 250 anys d’història. En P. Serra (Ed.), La Barceloneta, un quart de mil·leni = Barceloneta, un cuarto de milenio (pp. 12-35). Gas Natural : Ajuntament de Barcelona.
Quintanas, A. (2011). Higienismo y medicina social: Poderes de normalización y formas de sujeción de las clases populares. Isegoría, 44, 273-284. https://doi.org/10.3989/isegoria.2011.i44.730 DOI: https://doi.org/10.3989/isegoria.2011.i44.730
Segarra, F. (1995). Política urbanística i creixement urbà. En J. Sobrequés (Ed.), Història de Barcelona: La ciutat industrial (Vol. 6, pp. 217-258). Ajuntament de Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Suárez Bosa, M. & Domínguez Prats, P. (2016). Cultura obrera en el barrio portuario de La Isleta (Las Palmas de Gran Canaria): Espacio, conflictividad y aprendizaje. En M. R. García Hurtado & O. Rey Castelao (Eds.), Fronteras de agua: Las ciudades portuarias y su universo cultural (siglos XIV-XXI) (pp. 531-545). Universidade de Santiago de Compostela.
Tafunell, X. (1994). La Construcció de la Barcelona moderna: la indústria de l’habitatge entre 1854 i 1897. Ajuntament de Barcelona, Regidoria d’Edicions i Publicacions.
Tatjer, M. (1973). La Barceloneta: Del siglo XVIII al Plan de la Ribera. Saturno.